LA IOGURTERA. FES-TE-LA TU MATEIX/A-4

3.- La Biogurtera

La Biogurtera és un recipient de plàstic capaç de contenir aigua.

Ja hem comentat aquí que les dimensions van en funció dels iogurts que volem preparar a la setmana o amb una certa periodicitat.

Per calcular la superfície de la biogurtera aplicarem la següent:

    (Diàmetre de l’envàs en cm + 0,4cm)² * envasos +

2 * (Diàmetre de l’envàs en cm + 0,4cm)²

El resultat ens el dóna en cm². Si fem l’arrel quadrada, sabrem què ha de mesurar cada cantó si la caixa fos quadrada. Però com que la majoria de les caixes no ho són, haurem de mesurar cada cantó del rectangle que fa la base de la caixa.

És a dir: si una família vol tenir 21 biogurts a la setmana i cada envàs fa 6,30 cm, necessitaré una caixa que tingui una superfície de base de: (6,30+0,4)² * 21 + 2(6,30+0,4) = 6,70² * 21 + 2 * 6,34 = 955,37cm². Això correspon a una caixa quadrada de 31cm per cantó.

Cercant per la xarxa he trobat aquesta caixa que sense ser una meravella ens pot anar bé. Les dimensions interiors són: 38,5 x 29,5 x 11,5 cm i pesa 748 g. No és la ideal ja que les parets no són ben bé rectes però ens farà servei.

L’alçada que ens ofereix és correcte: 11,5 cm.

4.- Instal·lació del calefactor

El calefactor és la resistència de silicona flexible  que ja hem comentat. Ni ha de diferents longituds i potència. Jo prefereixo la de 30w per metre ja que ni és massa potent, ni és massa lenta.

Recomano també que per biogurteres petites (15-21 biogurts) es faci servir la de 3 metres, per les de 40 biogurts es faci servir la de 6 metres o 2 de 3 metres i per 60-80 iogurts es faci servir la de 10 metres.

Com veieu a la foto, la resistència s’ha de col·locar de manera que la distribució del calor sigui el més homogeni possible. Jo he triat aquesta manera però dependrà de la llargada de la resistència i de l’espai a calefactar.

 Sigui quina sigui la forma que li donem, primer hem de crear les guies que a l’hora ens suportaran tot el pes dels biogurts a fi i efecte de crear una “caldera”.

Per crear aquestes guies, el més econòmic, senzill i resistent que he trobat ha estat un tub rígid de PVC. Aquest tub el podem trobar a qualsevol ferreteria o tenda de fontaneria. Ha de fer entre 16 i 21mm per poder crear la cambra de la caldera.

Per calcular quants cm de tub precisem, agafarem el llarg i ampla de la base de la caixa de plàstic. Cada secció de tub ha de mesurar 2cm. Cada secció ha d’estar separada de la següent per 5 cm. Al dibuix podem veure la distribució. El mateix aplicarem a l’ampla.

Per calcular quantes seccions de tub precisem, usarem la següent fórmula: Longitud / 7

En el cas que ens ocupa, la longitud major és de 43,8cm; per tant precisarem (43,8/7)-1 = 5,25 (5) seccions de tub. Per la longitud menor aplicarem la mateixa fórmula però el divisor serà el diàmetre del tub + 3,5 cm. Si suposem que el tub fa 2,1cm, dividirem l’amplada (longitud menor) entre 5,6. El resultat és de 35,6/5,6 = 6,37 (6).

Marcarem al tub de PVC 5 x 4 (20) seccions de 2cm i amb una serra d’arc o una decaladora els tallarem. Necessitarem uns 43cm de tub de 21mm de PVC.

Marcarem la base de la caixa amb un llapis o un retolador indeleble (en funció del plàstic) tal com indica el dibuix. Després marcarem on ha d’anar cada secció de tub i finalment enganxarem les seccions de tub. Jo ho he provat amb silicona i amb Pattex però amb adhesius per PVC i plàstic segur que queda més fort.

Finalment passarem la sonda tal i com indiquen els plànols i les fotos  enganxant aquelles parts que afavoreixin la forma buscada.

Deixarem assecar i ja tenim el calefactor muntat.

Farem un foradet al plàstic amb una broca del 4 per metall i en farem sortir els dos extrems de la resistència. A la part interior de la caixa, enganxarem una regleta per on recollirem els cables de la base i els treurem a l'exterior, de manera que quan posem i treguem la planxa de poliuretà no es malmetin els cables.

A la propera entrada fabricarem la làmina de suport i instal·larem la bomba d’immersió.

---

LA IOGURTERA. FES-TE-LA TU MATEIX/A-3

2.- Els sistema de cocció

Les iogurteres familiars a la venda en comerços solen dur com a molt una resistència i un temporitzador. Algunes, les més cares poden dur un termòstat.

Els inconvenients que he trobat a aquestes iogurteres són:

2.1.- La difusió del calor per la base. A la figura podem veure que la màxima calor es situa al centre i que centímetre a centímetre la calor va baixant. La diferència que he pogut observar a una Moulinex de 60€ (cara) és ben bé de 4-5 graus entre el centre i la perifèria. Això provoca que el/els iogurts del centre siguin més àcids que els de la perifèria.

2.2.- La difusió del calor de baix a dalt. A la figura

podem observar que el iogurt també es fermenta a temperatures diferents entre la seva base i la superfície. Això també provoca que hi hagi més acidesa a la part inferior que a la superior.

2.3.- Una temperatura única i no adequada. Com veurem al seu moment, la temperatura ideal per a la fermentació del iogurt natural és de 43ºC i aquestes iogurteres no hi arriben. P.ex. La Moulinex que us he comentat no passa de 39ºC. Això vol dir que la fermentació ens durà més temps però també pot suposar que altres bacteris que hi hagi es multipliquin per tenir una temperatura més òptima per a ells.

Com veurem, no tots els tipus de biogurt tenen una mateixa temperatura de cocció i tampoc un mateix temps de cocció. Per tant, hem de poder regular la temperatura i per això necessitem un termòstat. A la vegada hem vist que precisem una distribució de la temperatura de cocció el més exacte i homogènia possible.

Ara sí que podem dir quins requisits necessita en relació a la cocció la nostra biogurtera:

  1.   Un sistema de calefacció homogeni a tota la base de la iogurtera.

  2.   Un termòstat variable molt sensible (+/- 0,5ºC).

  3.   Quelcom que ens garanteixi una calor homogènia tridimensional; és a dir que la diferència de calor entre la base i el coll del biogurt sigui mínima.

  4.   Un temporitzador.

De tots els punts esmentats, el més complicat de garantir és el tercer: com aconseguir a baix cost una distribució uniforme i tridimensional o volumètrica el més exacte possible?

Un sistema d’aire calent com el d’un calefactor elèctric ens podria anar bé però caldria muntar un recipient molt complexa i el cost elèctric seria alt. 

Caldria un recipient molt ben aïllat ja que la capacitat de l’aire amagatzemar calor és molt baixa.

Per tant, la millor opció és un líquid i d’aquests el més econòmic i net és l’aigua. L’aigua ha de ser el medi pel qual homogeneïtzarem la temperatura de cocció. L’aigua és barata i neta, però a més a més és un medi que absorveix ràpidament la calor (es calenta de pressa), la calor es dispersa bé i de manera ràpida per tot l’element i reté molt bé la calor (es refreda poc a poc).

Però ens apareix un altre problema: tot i que l’aigua té les qualitats observades, existirà un gradient de calor entre la base (font de la calor) i el coll dels envasos. Aquest gradient he calculat que pot arribar a ser d’un o dos graus centígrads. Ja està bé però provoca oscil·lacions de temperatura que amb pocs recursos podem escurçar o millorar.

Per tant el punt 3.- el resoldrem afegint dos elements:
3.1.- Aigua

3.2.- Una bomba d’aigua. La bomba ens compleix dos funcions:

  ·       Bombeja l’aigua de la font de calor cap a la superfície.

  ·       Barreja l’aigua de tota la biogurtera.

De fet he pogut comprovar que llavors, la diferència de temperatura és menor a mig grau. Això implica que la cocció és molt més exacte i beneficiosa pels bacteris o fongs que volem cultivar i a l’hora evita al màxim que altres organismes s’hi multipliquin.

El kit de calefacció us el puc deixar per 85-100€ (en funció de la llargada de la resistència), IVA inclòs + despeses d’enviament. Aquest Kit conté:

  1.   Termòstat digital regulable.

  2.   Sonda pel termòstat submergible.

  3.   Resistència de silicona de 3 o 10 metres.

  4.   Bomba submergible per 450l/h

  5. Un temporitzador

També ho puc subministrar per separat però els costos pugen, clar. Si esteu interessats en alguna cosa d’aquestes m’ho podeu demanar per mail a jacintperis@gmail.com

A la següent entrada començarem a dissenyar la biogurtera!

LA IOGURTERA, FES-TE-LA TU MATEIX/A-2

LA BIOGURTERA

Per a fer una biogurtera amateur calen els següents components:

1.   Una caixa de plàstic o cofre de plàstic amb tapa

2.   Una làmina de plàstic d’un mínim de 3mm de gruix

3.   Tub de PVC de 16mm de diàmetre

4.   Una caixa d’empalmes d’exterior

5.   Cable elèctric de 2 fils

6.   Un endoll temporitzador

7.   3 endolls mascles i 2 de femelles de dos cables

8.   Una resistència flexible

9.   Un termòstat variable

10.       Una bomba d’aigua

11.       Canaleta adhesiva per cablejat

12.       Adhesiu per plàstics i PVC

13.       Una serra de marqueteria o una decaladora

14.       Cinta aïllant de dos colors

15.       Una regleta d’empalmes

16.       Dos cargolets amb rosca

17.       Un tornavís

18.       Unes alicates

19.       Un cutter

20.       I si en tens, una taladradora amb una broca de fusta de 26mm

1.- Caixa de Plàstic amb tapa

No cal que sigui de plàstic gaire gruixut, el que si que és important és que la base faci totalment contacte amb el terra ja que haurà d’aguantar uns quants quilos de pes.

També és important que els angles siguin el més rectes possibles (menys arrodonits).

Ha de ser estanca, ja que ha de contenir aigua.

Dimensions:

Les dimensions les calcularem en funció del diàmetre de cada envàs i del nombre d’envasos que volem fer a l’hora.

Al diàmetre li sumarem 4mm. Així tenim la unitat.

Per exemple, els envasos que ofereixo jo, tenen un diàmetre de 6,30cm. Si li sumem 0,4cm tenim un total de 6,70cm. Aquesta és la unitat. És a dir l’espai a calcular per cada iogurt ha de ser el d’un quadrat de 6,70cm de cantó.

Per tant, la superfície d’una unitat és de 6,70cm² = 44,89cm² (+/- 45 cm²).

Quants iogurts hem decidit que faríem a la setmana? Suposem que hem dit 21. Per calcular la superfície que necessitem, multipliquem la superfície d’una unitat pel nombre de iogurts que volem fer d’una tirada més l’espai que ens ocuparà la bomba d’aigua. En aquest exemple i usant la bomba d’immersió que jo faig servir, serien 21 * 45 = 945cm² + 180cm² (de la bomba) = 1.125 cm². Si en fem l’arrel quadrada, tindrem una caixa que de ser quadrada hauria de mesurar 33,54cm per cantó. Com podem veure no és massa gran.

Com que les caixes no són quadrades, haurem de mesurar el llarg i l’ampla, multiplicar-los i veure si s’apropen per excés mínim a la superfície total que hem calculat (1.125 cm²).

El ideal és que mirem si el llarg i l’ampla o com a mínim un dels dos és un múltiple de la superfície d’una unitat.  No importa massa que quedin espais amples entre els iogurts un cop posats a la biogurtera. Els biogurts es faran igual però gastarem més aigua i més electricitat.

Ara ens queda l’alçada de la caixa. Per calcular-la mirarem què fa d’alt l’envàs amb la tapa i li sumarem l’alçada del calefactor (ja veurem més endavant què és això) i que en el meu model de iogurtera fa 2cm. Si un envàs, posem per cas els que jo faig servir, fa 7cm d’alt, el total mínim que necessito és de 9cm. Aquí cal tenir en compte que si la bomba d’aigua que feu servir és d’immersió, pot ser que tingui una alçada superior als 7cm de l’envàs. Les que faig servir jo són més altes i per tant, la caixa ha de tenir una alçada mínima interior de 12 cm (sense comptar la tapa).

Resumint, si volem fer una biogurtera com les que jo faig, per capacitat de 21 biogurts, necessitem una caixa que faci el mínim de 12 cm d’alt (per dins i sense comptar la tapa) i que tingui 33,54 cm per cantó o similar (cas de ser un rectangle, que és el què sol ser) i que els vèrtex siguin el menys roms possibles.

La base de la caixa ha de tocar a terra (no suspesa per rodes o potetes), com més gruixuda sigui (més cara) millor aguantarà la temperatura (amb la qual cosa, ens estalviarem electricitat)

Bé, ara ja saps què cerques.

Seguim a la següent entrada...

LA IOGURTERA. FES-TE-LA TU MATEIX/A-1

Ja que t’has animat a fer-te biogurter, hem de respondre a una sèrie de preguntes prèvies:

1.   Quina quantitat de iogurts vols a la setmana?

Això és més o menys fàcil de calcular. Si tenim en compte el què diuen els entesos, amb un iogurt al dia d’uns 130 a 170 gr en tenim prou per mantenir una flora intestinal el més sana possible. Per tant el càlcul és senzill:

Nº persones * 7 = nombre de iogurts setmanals.

2.  Cada quan he fer iogurts?

Si tenim en compte que un biogurt sol mantenir les seves qualitats biològiques entre 7 i 10 dies, amb un cop a la setmana que en fem, ja ni haurà prou.

3.  Quants envasos i tapes preciso?

Una fórmula eficaç és tenir el doble d’envasos que els que fem servir en     una setmana. Això assegura no quedar-nos sense envasos però a l’hora pot ser una “potada” que ens ocupi molt espai. Per tant el millor serà que apliquem el següent raonament:

Si he de fer iogurts un cop a la setmana i si tinc en compte que necessito entre 3 i 14 hores d’incubació, segons el tipus de biogurt que vulgi i l’estat dels bacteris a usar, caldrà que com a mínim tingui entre 1 i 2 setenes parts dels biogurts que consumeixo a la setmana. És a dir, la fórmula seria:

Biogurts a la setmana (Bs) + Bs / 5

Si una família consumeix un promig de 21 biogurts a la setmana, cal que tingui uns 25 envasos.

4.  Quins tipus d’envasos i tapes preciso i d’on els trec?

Jo recomano comprar envasos de vidre amb tapa roscada dels típics de les conserves que ens venen als supermercats.

No són cars i els podem usar moltes vegades. Els envasos fins que es trenquin i les tapes fins que s’oxiden. Si tenim cura a l’hora de netejar bé i de manera correcte les tapes, ens poden durar molt de temps.

Jo us en puc subministrar en unitats a un cost molt assequible:

Envàs de 140gr: 0,40€         Tapa: 0,20€

Si en voleu, contacteu amb mi a través de jacintperis@gmail.com

5.  D’on trec la iogurtera?

Ja heu llegit al tema “Encant de fer-se’l un mateix” que ni ha de molt assequibles i fins i tot hi ha cases que ens ofereixen envasos i tapes a part.

Els problemes que presenten aquestes iogurteres són els següents:

a.   Sols fan entre 6 i 8 iogurts a la vegada

b.   L’escalfor, a la majoria de les iogurteres no es pot controlar de manera manual.

c.   L’escalfor ve de sota i es concentra al centre, amb el què la temperatura de cocció és diferent entre els diferents iogurts i en cada iogurt.

d.   La temperatura que ofereixen no és l’adequada per la majoria dels iogurts (43º), ja que no sol arribar als 40º.

e.   No hi ha recanvis d’envasos o si ni han són cars.

Adjunto un link per qui es vulgui comprar una iogurtera i envasos dels que hi ha al mercat. Són les millors ofertes que he trobat, llevat de la meva, clar:

http://www.amazon.es/s/ref=nb_sb_noss?__mk_es_ES=%C3%85M%C3%85%C5%BD%C3%95%C3%91&url=search-alias%3Daps&field-keywords=yogurtera

Com podreu veure, la majoria no porten termòstat i algunes no porten ni temporitzador. Totes són per fer poques quantitats i la majoria no tenen recanvis d’envasos i si els tenen surten cars. Cal sumar al preu de la iogurtera el cost del transport.

A la propera entrada us mostraré la biogurtera que podeu fabricar-vos vosaltres mateixos a un cost òptim per les prestacions que ofereix.

L'ENCANT DE FER-SE'L UN MATEIX

Moltes són les persones que a un moment o un altre de la seva vida han intentat fer iogurts.

Qui ho hagi provat, sap que no és difícil: una mica de iogurt d’una botiga o supermercat, un litre de llet, 7 envasos de 140 a 150 centímetres cúbics i una font de calor moderada constant.

Però la gent ho sol abandonar de ben aviat.

Quines són les raons per deixar de fer-ne?

Segur que cada un té les seves però de ben segur la raó de fons és que perquè fer-me jo els iogurts si en tinc d’iguals al super i no he d’embrutar pots de vidre. Aquesta és la raó fonamental per la que la gent deixa de fer-se iogurts.

Altres raons són els medis que recomanen les webs que en parlen. Fonamentalment és la font de calor. La font de calor ha de proporcionar-nos escalfor a una temperatura constant durant un seguit d’hores.

Als webs trobarem moltes maneres enginyoses i poc pràctiques de subministrar calor: un forn que ara pujo i ara abaixo, un calefactor, una cocció el més constant possible, banys maries a baixa temperatura, fins i tot el sol.

Això és una tonteria ja que avui dia podem trobar iogurteres a un preu molt baix. P.ex: a aquest link les trobaràs per 17,00 euritos (http://www.amazon.es/s/ref=nb_sb_noss_1?__mk_es_ES=%C3%85M%C3%85%C5%BD%C3%95%C3%91&url=search-alias%3Daps&field-keywords=iogurtera&rh=i%3Aaps%2Ck%3Aiogurtera) més les despeses de transport (entre 4 i 10 euros). Són iogurteres eficaces, que gasten poc, fàcils de netejar, no ocupen massa espai i porten els envasos.

Però tenen el problema que per fer una tirada has de tenir-los tots gastats o ens dóna la sensació que és ridícul fer una iogurtera per 3 iogurts. Hi ha marques que venen envasos i això és una bona idea, per a mi fonamental a l’hora de fer-se un els iogurts: cal tenir com a mínim el doble de envasos que pot fer una iogurtera d’una tirada.

Però què me’n dieu de la qualitat o del tipus de iogurt que volem paladejar?

Quants tipus de iogurt tenim a un super normal?

Fonamentalment tenim el natural, el grec, el bífidus i l’activia. No sabem ben bé quins bacteris duen i tampoc ens informen de si conté bacteris vius o no. No sabem si duen algun tipus de conservant ni el tipus de llet amb el què han estat fets.

Hi ha moltes raons per fer-se un mateix els iogurts i triar quin tipus de bacteris volem incorporar al nostre sistema digestiu. L'encant és crear el iogurt que més ens convingui, l'encant és el sabor i la textura que podem triar i aconseguir, l'encant és provar nous sabors, aromes i colors que no es troben al mercat. I per sobre de tot, l'encant és fer-s'ho un mateix.

Però tot això és possible avui dia i a un cost econòmic que competeix perfectament amb el dels millors (major qualitat) dels iogurts del mercat i amb les clàssiques marques. I clar, no parlem de la qualitat del què podem fabricar nosaltres mateixos amb allò que no sabem ben bé com es fa ni què conté, ni perquè serveix cada tipus de bacteris.

Anirem desgranant poc a poc el món del biogurt.

En lloc de començar pels diferents tipus de bacteris i fongs, començarem per la base que és la iogurtera.

PRESENTACIÓ

TU BIOGURT és una experiència nova que pretén aportar coneixements, aprendre’n i compartir unes tècniques “biològiques” a nivell familiar en el fascinant món del IOGURT.

Aquí trobaràs com elaborar des del propi inici diferents tipus de iogurts.

Trobaràs respostes a totes les preguntes de com crear un iogurt idoni per a tu i els teus.

També trobaràs les millors condicions econòmiques per la seva manufactura ja que no tant sols pretenem informar i compartir, sinó que també pretenem oferir-te a un bon preu productes de la millor qualitat sigui on sigui que vulguis iniciar la teva cadena privada de producció.