LA BIOGURTERA
Per
a fer una biogurtera amateur calen els següents components:
1.
Una caixa de plàstic o cofre de plàstic amb
tapa
2.
Una làmina de plàstic d’un mínim de 3mm de
gruix
3.
Tub de PVC de 16mm de diàmetre
4.
Una caixa d’empalmes d’exterior
5.
Cable elèctric de 2 fils
6.
Un endoll temporitzador
7.
3 endolls mascles i 2 de femelles de dos
cables
8.
Una resistència flexible
9.
Un termòstat variable
10.
Una bomba d’aigua
11.
Canaleta adhesiva per cablejat
12.
Adhesiu per plàstics i PVC
13.
Una serra de marqueteria o una decaladora
14.
Cinta aïllant de dos colors
15.
Una regleta d’empalmes
16.
Dos cargolets amb rosca
17.
Un tornavís
18.
Unes alicates
19.
Un cutter
20.
I si en tens, una taladradora amb una broca
de fusta de 26mm
1.- Caixa de Plàstic amb tapa
No cal que sigui de plàstic gaire gruixut,
el que si que és important és que la base
faci totalment contacte amb el terra ja que haurà d’aguantar uns quants
quilos de pes.
També és important que els angles siguin el més rectes possibles
(menys arrodonits).
Ha de ser estanca, ja que ha de contenir aigua.
Dimensions:
Les dimensions les calcularem en funció del diàmetre de cada envàs i del nombre d’envasos
que volem fer a l’hora.
Al diàmetre li sumarem 4mm. Així tenim la unitat.
Per exemple, els envasos que ofereixo jo, tenen
un diàmetre de 6,30cm. Si li sumem 0,4cm tenim un total de 6,70cm. Aquesta és
la unitat. És a dir l’espai a
calcular per cada iogurt ha de ser el d’un quadrat de 6,70cm de cantó.
Per tant, la superfície d’una unitat és de 6,70cm2 = 44,89cm2
(+/- 45 cm2).
Quants iogurts hem decidit que faríem a la
setmana? Suposem que hem dit 21. Per calcular la superfície que necessitem,
multipliquem la superfície d’una unitat pel nombre de iogurts que volem fer d’una
tirada més l’espai que ens ocuparà la bomba d’aigua. En aquest exemple i usant
la bomba d’immersió que jo faig servir, serien 21 * 45 = 945cm2 + 180cm2
(de la bomba) = 1.125 cm2. Si en fem l’arrel quadrada, tindrem
una caixa que de ser quadrada hauria de mesurar 33,54cm per cantó. Com podem
veure no és massa gran.
Com que les caixes no són quadrades, haurem
de mesurar el llarg i l’ampla, multiplicar-los i veure si s’apropen per excés
mínim a la superfície total que hem calculat (1.125 cm2).
El ideal és que mirem si el llarg i l’ampla
o com a mínim un dels dos és un múltiple de la superfície d’una unitat. No importa massa que quedin espais amples
entre els iogurts un cop posats a la biogurtera. Els biogurts es faran igual
però gastarem més aigua i més electricitat.
Ara ens queda l’alçada de la caixa. Per
calcular-la mirarem què fa d’alt l’envàs amb la tapa i li sumarem l’alçada del calefactor (ja veurem més endavant què
és això) i que en el meu model de iogurtera fa 2cm. Si un envàs, posem per cas
els que jo faig servir, fa 7cm d’alt, el total mínim que necessito és de 9cm.
Aquí cal tenir en compte que si la bomba d’aigua que feu servir és d’immersió,
pot ser que tingui una alçada superior als 7cm de l’envàs. Les que faig servir
jo són més altes i per tant, la caixa ha de tenir una alçada mínima interior de
12 cm (sense comptar la tapa).
Resumint, si volem fer una biogurtera com
les que jo faig, per capacitat de 21 biogurts, necessitem una caixa que faci el
mínim de 12 cm d’alt (per dins i sense comptar la tapa) i que tingui 33,54 cm
per cantó o similar (cas de ser un rectangle, que és el què sol ser) i que els
vèrtex siguin el menys roms possibles.
La base de la caixa ha de tocar a terra (no
suspesa per rodes o potetes), com més gruixuda sigui (més cara) millor aguantarà
la temperatura (amb la qual cosa, ens estalviarem electricitat)
Bé, ara ja saps què cerques.
Seguim a la següent entrada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada