2.- Els sistema de cocció
Les
iogurteres familiars a la venda en comerços solen dur com a molt una
resistència i un temporitzador. Algunes, les més cares poden dur un termòstat.
Els
inconvenients que he trobat a aquestes iogurteres són:
2.1.-
La difusió del calor per la base. A la figura podem veure que la màxima
calor es situa al centre i que centímetre a centímetre la calor va baixant. La
diferència que he pogut observar a una Moulinex de 60€ (cara) és ben bé de 4-5
graus entre el centre i la perifèria. Això provoca que el/els iogurts del
centre siguin més àcids que els de la perifèria.
2.2.-
La difusió del calor de baix a dalt. A la figura
podem observar que el
iogurt també es fermenta a temperatures diferents entre la seva base i la
superfície. Això també provoca que hi hagi més acidesa a la part inferior que a
la superior.
2.3.-
Una temperatura única i no adequada. Com veurem al seu moment, la
temperatura ideal per a la fermentació del iogurt natural és de 43ºC i aquestes iogurteres no hi arriben. P.ex. La Moulinex que us
he comentat no passa de 39ºC. Això vol dir que la fermentació ens durà més
temps però també pot suposar que altres bacteris que hi hagi es multipliquin
per tenir una temperatura més òptima per a ells.
Com veurem, no tots els tipus
de biogurt tenen una mateixa temperatura de cocció i tampoc un mateix temps de
cocció. Per tant, hem de poder regular la temperatura i per això necessitem un
termòstat. A la vegada hem vist que precisem una distribució de la temperatura
de cocció el més exacte i homogènia possible.
Ara
sí que podem dir quins requisits necessita en relació a la cocció la nostra
biogurtera:
2.
Un termòstat variable molt sensible (+/-
0,5ºC).
3.
Quelcom que ens garanteixi una calor
homogènia tridimensional; és a dir que la diferència de calor entre la base i
el coll del biogurt sigui mínima.
4.
Un temporitzador.
De
tots els punts esmentats, el més complicat de garantir és el tercer: com
aconseguir a baix cost una distribució uniforme i tridimensional o volumètrica
el més exacte possible?
Un
sistema d’aire calent com el d’un calefactor elèctric ens podria anar bé però
caldria muntar un recipient molt complexa i el cost elèctric seria alt.
Caldria
un recipient molt ben aïllat ja que la capacitat de l’aire amagatzemar calor és
molt baixa.
Per
tant, la millor opció és un líquid i d’aquests el més econòmic i net és
l’aigua. L’aigua ha de ser el medi pel qual homogeneïtzarem la temperatura de
cocció. L’aigua és barata i neta, però a més a més és un medi que absorveix
ràpidament la calor (es calenta de pressa), la calor es dispersa bé i de manera
ràpida per tot l’element i reté molt bé la calor (es refreda poc a poc).
Però
ens apareix un altre problema: tot i que l’aigua té les qualitats observades,
existirà un gradient de calor entre la base (font de la calor) i el coll dels
envasos. Aquest gradient he calculat que pot arribar a ser d’un o dos graus
centígrads. Ja està bé però provoca oscil·lacions de temperatura que amb pocs
recursos podem escurçar o millorar.
Per
tant el punt 3.- el resoldrem afegint dos elements:
3.1.- Aigua
3.1.- Aigua
3.2.-
Una bomba d’aigua. La bomba ens compleix dos funcions:
· Barreja
l’aigua de tota la biogurtera.
De
fet he pogut comprovar que llavors, la diferència de temperatura és menor a mig
grau. Això implica que la cocció és molt més exacte i beneficiosa pels bacteris
o fongs que volem cultivar i a l’hora evita al màxim que altres organismes s’hi
multipliquin.
El
kit de calefacció us el puc deixar
per 85-100€ (en funció de la
llargada de la resistència), IVA inclòs + despeses d’enviament. Aquest Kit
conté:
1.
Termòstat digital regulable.
2.
Sonda pel termòstat submergible.
3.
Resistència de silicona de 3 o 10 metres.
4.
Bomba submergible per 450l/h
5. Un temporitzador
També
ho puc subministrar per separat però els costos pugen, clar. Si esteu
interessats en alguna cosa d’aquestes m’ho podeu demanar per mail a jacintperis@gmail.com
A
la següent entrada començarem a dissenyar la biogurtera!



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada