LA IOGURTERA. FES-TE-LA TU MATEIX/A-4

3.- La Biogurtera

La Biogurtera és un recipient de plàstic capaç de contenir aigua.

Ja hem comentat aquí que les dimensions van en funció dels iogurts que volem preparar a la setmana o amb una certa periodicitat.

Per calcular la superfície de la biogurtera aplicarem la següent:

    (Diàmetre de l’envàs en cm + 0,4cm)² * envasos +

2 * (Diàmetre de l’envàs en cm + 0,4cm)²

El resultat ens el dóna en cm². Si fem l’arrel quadrada, sabrem què ha de mesurar cada cantó si la caixa fos quadrada. Però com que la majoria de les caixes no ho són, haurem de mesurar cada cantó del rectangle que fa la base de la caixa.

És a dir: si una família vol tenir 21 biogurts a la setmana i cada envàs fa 6,30 cm, necessitaré una caixa que tingui una superfície de base de: (6,30+0,4)² * 21 + 2(6,30+0,4) = 6,70² * 21 + 2 * 6,34 = 955,37cm². Això correspon a una caixa quadrada de 31cm per cantó.

Cercant per la xarxa he trobat aquesta caixa que sense ser una meravella ens pot anar bé. Les dimensions interiors són: 38,5 x 29,5 x 11,5 cm i pesa 748 g. No és la ideal ja que les parets no són ben bé rectes però ens farà servei.

L’alçada que ens ofereix és correcte: 11,5 cm.

4.- Instal·lació del calefactor

El calefactor és la resistència de silicona flexible  que ja hem comentat. Ni ha de diferents longituds i potència. Jo prefereixo la de 30w per metre ja que ni és massa potent, ni és massa lenta.

Recomano també que per biogurteres petites (15-21 biogurts) es faci servir la de 3 metres, per les de 40 biogurts es faci servir la de 6 metres o 2 de 3 metres i per 60-80 iogurts es faci servir la de 10 metres.

Com veieu a la foto, la resistència s’ha de col·locar de manera que la distribució del calor sigui el més homogeni possible. Jo he triat aquesta manera però dependrà de la llargada de la resistència i de l’espai a calefactar.

 Sigui quina sigui la forma que li donem, primer hem de crear les guies que a l’hora ens suportaran tot el pes dels biogurts a fi i efecte de crear una “caldera”.

Per crear aquestes guies, el més econòmic, senzill i resistent que he trobat ha estat un tub rígid de PVC. Aquest tub el podem trobar a qualsevol ferreteria o tenda de fontaneria. Ha de fer entre 16 i 21mm per poder crear la cambra de la caldera.

Per calcular quants cm de tub precisem, agafarem el llarg i ampla de la base de la caixa de plàstic. Cada secció de tub ha de mesurar 2cm. Cada secció ha d’estar separada de la següent per 5 cm. Al dibuix podem veure la distribució. El mateix aplicarem a l’ampla.

Per calcular quantes seccions de tub precisem, usarem la següent fórmula: Longitud / 7

En el cas que ens ocupa, la longitud major és de 43,8cm; per tant precisarem (43,8/7)-1 = 5,25 (5) seccions de tub. Per la longitud menor aplicarem la mateixa fórmula però el divisor serà el diàmetre del tub + 3,5 cm. Si suposem que el tub fa 2,1cm, dividirem l’amplada (longitud menor) entre 5,6. El resultat és de 35,6/5,6 = 6,37 (6).

Marcarem al tub de PVC 5 x 4 (20) seccions de 2cm i amb una serra d’arc o una decaladora els tallarem. Necessitarem uns 43cm de tub de 21mm de PVC.

Marcarem la base de la caixa amb un llapis o un retolador indeleble (en funció del plàstic) tal com indica el dibuix. Després marcarem on ha d’anar cada secció de tub i finalment enganxarem les seccions de tub. Jo ho he provat amb silicona i amb Pattex però amb adhesius per PVC i plàstic segur que queda més fort.

Finalment passarem la sonda tal i com indiquen els plànols i les fotos  enganxant aquelles parts que afavoreixin la forma buscada.

Deixarem assecar i ja tenim el calefactor muntat.

Farem un foradet al plàstic amb una broca del 4 per metall i en farem sortir els dos extrems de la resistència. A la part interior de la caixa, enganxarem una regleta per on recollirem els cables de la base i els treurem a l'exterior, de manera que quan posem i treguem la planxa de poliuretà no es malmetin els cables.

A la propera entrada fabricarem la làmina de suport i instal·larem la bomba d’immersió.

---