APRENEM A FER BIOGURTS. 4.- EDULCORANTS i ENRIQUIMENTS

EDULCORANTS

Podem posar el tipus d’edulcorant que desitgem. Jo faig servir el sucre i la mel.

1.- SUCRE

La majoria de la gent els vol amb sucre.

Els biogurts que portin sabors també els hi podem posar sucre.

La dosi millor és de 6-7 gr de sucre per cada envàs de 140-160gr.

Preparació: si tots els volem ensucrats, afegirem el sucre a la barreja inicial. Cal remenar-ho bé. No ha de quedar sucre a la base del bol que fem servir per fer la mescla.

Si sols en volem pocs, millor serà primer fer la barreja sense sucre, omplir els envasos que hagin d’anar sense sucre i després fer la barreja restant.

Atenció: cal recordar que el pes del sucre s’ha de restar al pes de la llet. Suposo que recordeu la fórmula que vàrem descriure a la entrada http://biogurt.blogspot.com.es/2014/02/aprenem-fer-primer-iogurts-despres-ja_10.html Ara ja la podem completar una mica més. Us deixo aquí la fórmula per calcular els diferents components en els cassos de biogurts ensucrats o no:

Ec = capacitat envàs en gr.

En = nombre de biogurts que volem fer.

Bs = nombre de biogurts amb sucre que volem .

Bn = nombre de biogurts sense sucre que volem fer.

Mn = nombre de mares (si fem servir mares).

Mc = pes de cada mare en gr.

Ll = grams de llet que precisarem.

S = grams de sucre que precisarem.

Sc = grams de sucre per biogurt.

Per calcular S = Bs * Sc, això ens dóna la quantitat de sucre que precisarem.

Per calcular Mn = Ec * En / Mc, això ens dóna la quantitat de mares que precisem.

Per calcular Ll = (Ec * En) – S – (Mn * Mc), això ens dóna la quantitat de llet que precisem.

Posem un exemple:

Jo vull fer 21 biogurts, dels quals 16 els vull amb sucre i 5 sense. La capacitat dels envasos és de 140gr. Primer veurem què necessito sense usar mares:

1.- Quantitat de biogurt que volem preparar = Ec * En. És a dir 21 * 140 = 2.940 gr de llet (uns 3 litres). Aquest serà el pes total.

2.- Si 16 van en sucre i a cada un hi vull posar 7gr de sucre, la quantitat de sucre serà: 16 * 7 = 112gr.

3.- Per tant precisarem 112gr de sucre i 2.940-112 = 2.828gr de llet.

Si els biogurts els volem fer usant mares:

1.- Quantitat de biogurt que volem preparar = Ec * En. És a dir 21 * 140 = 2.940 gr de llet (uns 3 litres). Aquest serà el pes total.

2.- Si les mares són en envasos de 140gr i cada mare ens farà 8 biogurts. Les mares que precisarem serà: En * Ec / 8. Això ens dóna els grams de mares, en aquest cas 2.940 / 8 = 367,5gr de mares. Ara si dividim la quantitat de mares per la capacitat de cada envàs de mares: 367,5 / 140 (Mc) = 2,65. És a dir, precisarem 2,65 mares. Sempre és bo arrodonir el número cap amunt. Així doncs en aquest cas en precisarem 3 (3 * 140 = 420gr).

3.- Si 16 van en sucre i a cada un hi vull posar 7gr de sucre, la quantitat de sucre serà: 16 * 7 = 112gr.

4.- Per tant precisarem 112gr de sucre, 420gr de mares i 2.940 – 112 - 420  = 2.408 gr de llet.

2.- MEL

Sens dubte els biogurts preparats amb mel són més sans que els preparats amb sucre però són més cars i no a tothom l’agrada el gust de la mel.

Als que fem amb mel caldrà recordar que no precisen sucre. Per tant la fórmula de preparació canviarà a l’intervenir un nou element que pesa.

Preparació: La mel es posa a cada envàs abans que hi posem la mescla de llet i mares o llet i bacteris.

Hem de posar l’envàs sobre la bàscula, activar la bàscula (de manera que ens descompti la tara de l’envàs) i posar la mel. La quantitat que faig servir jo de mel són 20-25gr per envàs.

Per tant quan comptem la quantitat de llet que precisarem usarem les mateixes que quan parlàvem de sucre o sense sucre però haurem de descomptar tants grams de llet com biogurts amb mel què fem multiplicat pels gram de mel que posem a cada biogurt.

Exemple: suposem que volem fer 21 biogurts, dels quals 10 aniran amb mel, 6 amb sucre i 5 sense sucre. Quina quantitat necessitarem de cada cosa?

1.- Aplicarem els dos primers càlculs per biogurts (amb sucre o no).

2.- Si 6 van en sucre i a cada un hi vull posar 7gr de sucre, la quantitat de sucre serà: 6 * 7 = 42gr.

3.- Si 10 són amb mel (i sense sucre, clar), la quantitat de mel serà 10 * 20 = 200gr de mel.

4.- Per tant precisarem 42gr de sucre, 200gr de mel i 2.940 – 42 - 200  = 2.698 gr de llet. Això si ho fem sense mares. Si usem mares, li restarem els 420 gr de 3 mares; és a dir 2.698 – 420 = 2.298 gr de llet

Seqüència del exemple:

1.- Posem al bol les mares. Sinó no fem servir mares, comencem pel punt 2.-

2.- Posem la quantitat de llet definida. Si estem fent servir els bacteris liofilitzats, ara és el moment de posar-los.

3.- Remenem bé, deixem reposar uns minuts, tornem a remenar i tapem. Si fem servir bacteris liofilitzats, cal que quedin ben dissolts. De vegades s’ha de remenar més de 2 cops i deixar reposar més estona (7 o 8 minuts) entre remenada i remenada.

4.- Posem mentre un envàs a la bàscula, l’activem, posem 20gr de mel i ho tapem. Ho fem amb cada un dels 10 envasos.

5.- Omplim els 10 envasos de mel amb la mescla.

6.- Omplim 5 envasos sense sucre amb la mescla.

7.- Afegim a la mescla els 42gr de sucre, remenem bé i

8.- Omplim els darrers 6 envasos. Si et queda quelcom, t’ho pots beure perquè és bo i sà.

MELMELADA, NUTELA, FORMATGE i ALTRES ELEMENTS A COMBINAR AMB BIOGURT

Entre la melmelada i la nutela la gent em demana molt més el de nutela. La quantitat que faig servir per un envàs de 140-160gr és de 20-25gr.

La manera de fer-ho és la mateixa que en cas de la mel.

Sols cal tenir imaginació....

APRENEM A FER PRIMER IOGURTS. 3.- BIOGURTS i COCCIÓ

4.- BIOGURTS

Primer de tot aclarir el significat de la paraula Biogurt. No hi ha un significat acceptat d’aquesta paraula però es sol usar per parlar de iogurts amb bacteris vius de tipus artesanal.

La definició que trobem a wikipedia que més s’apropa és la d’aliment probiòtic vehiculitzat per la llet:

“Els aliments probiòtics són aliments amb microorganismes vius addicionats que romanen actius en l'intestí i exerceixen importants efectes fisiològics. Ingerits en quantitats suficients, poden tenir efectes beneficiosos, com contribuir a l'equilibri de la microbiota intestinal de l'hoste i potenciar el sistema immunitari . Poden travessar el tub digestiu i recuperar vius en les femtes , però també s'adhereixen a la mucosa intestinal . No són patògens, excepte en casos en què se subministren a individus immunodeficients .

Contenen aquesta classe de microorganismes i, per tant, són aliments probiòtics els iogurts frescos, altres llets fermentades , el quefir , el jocoque i altres.

D'acord amb la Organització Mundial de la Salut ( OMS o WHO ), la definició de probiòtic és: " Microorganismes vius que, quan són subministrats en quantitats adequades, promouen beneficis en la salut de l'organisme hoste. "

També podríem fer biogurts a partir de iogurts del super o de tendes especialitzades però realment pocs parlen de la composició de probiòtics. Ni quins hi ha, ni a quina proporció.

Per tant, el millor és adquirir els bacteris a “granel” i de les classes que precisem.

Després de moltes recerques i proves crec que he aconseguit els millors bacteris per a fabricar biogurts.

Les dosis individualitzades són per fer poca quantitat. Les varietats que ofereix l’empresa és suficient per a tots els paladars i necessitats digestives.

Jo us els puc subministrar encara en més baixa quantitat per comanda i per correu postal ordinari.

Us deixo una taula de preus:

Si en vols adquirir fes-me la demanda: jacintperis@gmail.com

Què costa cada biogurt?

Com es pot deduir dependrà de la quantitat de biogurts que fem per unitat de cultiu.

Per exemple: suposem volem fer 21 biogurts a la setmana i els agafem bífidus. Comprem 9 unitats.

Amb 1 unitat podríem fer 24^4 = 331.776 biogurts. Però ens els hauríem de menjar tots en una setmana.

Per fer 21 biogurts a la setmana necessitarem:

1.- Una sola unitat de cultiu.

2.- Quasi 3 litres de llet.

Comprats en grups de 10, cada unitat ens surt a 2,57€ i la llet, un promig de 3€. És a dir, un total de 5,57€. Per tant cada un dels 21 biogurts ens costarà 0,265€. Està bé, oi?

Preparació

Per la preparació cal veure l’anterior entrada .

L’única diferència és que en lloc de barrejar iogurt amb la llet, hi barrejarem el contingut del sobret del cultiu.

5.- TEMPS de COCCIÓ

1.- En una iogurtera del mercat. Ja hem comentat abastament que les iogurteres que ens ofereixen al mercat tenen els següents inconvenients:

a) La temperatura no és homogènia, ni en la base, ni a tot l’envàs per igual.

b) No es pot regular el termòstat per seleccionar la temperatura que volem.

c) La temperatura que ofereixen és massa baixa (33-36º).

d) El interval de temperatura per a què pari o es connecti la resistència que dóna calor és superior a 1º

Per tant haurem de tenir en compte tot això.

2.- En una biogurtera. Aquí tots els inconvenients anteriors són avantatges:

a) La temperatura és homogènia a tot l’envàs i a tots els envasos per igual.

b) Es pot regular el termòstat per seleccionar la temperatura que volem.

c) La temperatura que ofereixen és exacte durant tot el procés, amb oscilacions de +/- 0,5º.

d) El interval de temperatura per a què pari o es connecti la resistència que dóna calor és de +/- 0,5º.

I no hem d'oblidar que en una biogurtera els fem tots d'una tirada.

La temperatura de cocció pels Bífidus, Bulgaris, Acidophilus i altres lactobacils sembla ser que de manera força unànime ha de ser de 43º.

Això vol dir que és la temperatura òptima per dividir-se. Però és evident que a temperatures superiors i inferiors també es dividiran però més poc a poc.

El temps de cocció per un iogurt fet amb mares molt fresques és de 4 hores si la iogurtera es manté a temperatura exacte de 43º.

Per una màxima eficàcia ens cal tenir en compte que:

1.- A major temps de cocció més àcid serà el iogurt però més bacteris tindrà i més nutrients haurà sintetitzat.

2.- La calor cal repartir-la el més homogèniament possible (ja ho vàrem explicar aquí).

3.- Com més sensible sigui la sonda tèrmica (termòstat) menys variació de temperatura creem i menys temps precisarem.

Us deixo una taula aquí dels temps de cocció un cop s'agafa la temperatura òptima.

Però a aquest temps cal afegir-hi el què triga a assolir-se per primer cop la temperatura òptima.

Això anirà en funció de si hi posem aigua o no (cal recordar que la biogurtera funciona amb aigua) i del temps que precisi per agafar la temperatura òptima, així com de la qualitat del termòstat.

El millor per això és mesurar en cada iogurtera el temps que passa en aconseguir-se a la zona mitja del iogurt la temperatura desitjada. L'aigua ens assegura un millor repartiment i manteniment de la calor que l'aire..

A més a més, si la temperatura de la iogurtera de mercat no arriba ala temperatura desitjada, precisarem encara més temps ja que la reproducció s'alenteix.

Per abreujar el procés del primer escalfament podem posar-hi aigua calenta de l'aixeta. Això ens pot escurçar fins un parell d'hores el procés. Al menys jo ho faig així.

Són aspectes que cada un ha de trobar per sí mateix. Per això sols precisem un termòmetre alimentari com aquest:

El podeu trobar per uns 15 euritos.

Un cop passat el temps triat podem agafar un iogurt i obrir-lo per veure si té la consistència adequada (que no estigui líquid o massa poc espès). Si encara no és prou consistent ho posarem un parell d’hores més.

Un cop fets al nostre gust, els desarem a la nevera i un cop freds ja ens els podem menjar.

Bé, amb això donem per acabat de moment, el tema de com fer els iogurts i els biogurts. 

APRENEM A FER PRIMER IOGURTS. DESPRÉS JA FAREM ELS BIOGURTS. 2.- IOGURTS DEL SUPER

3.- IOGURTS DEL SUPER

La manera més fàcil de fer iogurts és comprant-ne al super i fer-los servir de cultiu mare.

Cert és que hi ha una gran varietat de iogurts al mercat i també de marques.

Però el què cal és que compleixin 2 condicions fonamentals:

1.- El iogurt ha de ser el més fresc possible. Tenint en compte que els iogurts ara duen a l’etiqueta la data de consum preferent i no pas la de caducitat, tenint en compte que la data de consum preferent no s’ha estipulat sinó que es deixa a la llibertat de cada empresa i, tenint en compte que la variació de la normativa es va fer per poder estendre aquesta data a 35 dies. Cal aplicar una senzilla fórmula matemàtica per saber si el iogurt que comprem ens serà útil o no.

Però la data de consum preferent no correspon amb la data en que encara els bacteris són vius. Es considera que els bacteris poder ser vius entre 7 i 10 dies després de la seva elaboració.

Això ens duu a un altre raonament: si vols ingerir bacteris vius pels seus efectes beneficiosos sobre la flora intestinal i totes les altres virtuts que tenen, cal menjar els iogurts a un màxim de 7-10 dies de la seva producció (consum biològic preferent).

Així que si comprem un iogurt el dia 15 de gener (posem per cas) i la data de consum preferent és el dia 04 de febrer per saber quan es va fabricar el iogurt, restarem 35 a la data de consum preferent (35 - 4 = 31) i restarem al mes anterior el resultat (31-31 = 0) i li sumarem 1. És a dir en aquest exemple el iogurt es va fabricar el dia 1 de gener. Si l’estem comprant el dia 15 de gener, aquest iogurt no ofereix garanties de reproducció (biològicament actiu).

2.- El iogurt no ha d’haver estat esterilitzat un cop fet.

Quina marca?

En relació a quina marca és millor, hi ha diferents estudis que en parlen, malauradament aquests són fets per les pròpies marques i això crea desconfiança.

Però posats a comprar al super, jo agafaria els de la fageda, tant el natural com el bífidus. El seu cost aproximat és de 39 cèntims el de la Fageda Natural i de 0,59 cèntims el Griego de la Fageda. El seu contingut és de 125 grams.

Els de Danone, el Griego surt a 50 cèntims i el Natural a 23 o 25 cèntims (depèn de si en comprem 4 o 8).

Però també podem anar a tendes especialitzades en menjars naturals o ecològics i comprar-los allà. Són molt més cars però es suposa que són de major qualitat.

Quina llet? 

Es pot fer servir la llet del super sempre i quan sigui com a màxim semi-desnatada i esterilitzada amb el mètode UHT. Avui dia és molt difícil trobar llet sencera directe de la vaca i poder esterilitzar-la nosaltres fent-la arrencar el bull. És una llàstima perquè amb els processos d’esterilització actuals es perden moltes substàncies bones de la llet.

Com més ‘bona’ sigui la llet, millor però el cost pujarà molt. Una llet bona com pot ser la Puleva Llet Ecològica ens pot sortir per 1,45 € el litre. Però una llet bona també ens pot costar 66 cèntims el litre.

Jo faig servir la llet sencera però queden igual de bé amb llet semi-desnatada (tot i que pel meu gust no són tan bons).

Calculem què necessitem de cada cosa. 

Per això usarem la primera part de la fórmula matemàtica per calcular quant necessitem de cada element. En aquest cas, com que volem fer un iogurt natural o griego, no precisem res més que iogurts mares i llet.

Quantitat de barreja llet-iogurt. Hem de tenir en compte que d’un iogurt fresc es recomana treure’n unes 10 vegades com a màxim el seu volum. És a dir, per fer 7 iogurts d’uns 140-170 gr de pes precisarem un sol iogurt del super.

La quantitat de llet que precisem serà el resultat de multiplicar els grams de capacitat de cada envàs pel nombre de iogurts a fer i restar-li el què pesa el iogurt mare.

P.ex: agafem un grec de la Fageda (125gr). Nosaltres tenim envasos de 140gr i en volem fer 8. La llet que precisarem serà el resultat de: 140 x 8 = 1120 – 125 = 995. Un litre de llet.

Fem la mescla. 

El bol que es pot fer servit pot ser de plàstic o de vidre. Jo els uso com els de la foto però el de vidre.

Ja hem comentat que la capacitat ha de ser superior en mig o un litre a la quantitat de mescla que volem fer.

Seguint amb l’exemple anterior, amb un bol de dos litres fem prou.

Actuarem de la següent manera:

1.- Prepararem la biogurtera,

2.- Treurem els envasos esterilitzats que necessitem, en aquest cas 8,

3.- Tindrem a mà el litre de llet,

4.- Una “Vileda” o similar,

5.- Un drap de cuina,

6.- Una cullereta de postres,

7.- Una batedora de mà,

8.- Un cullerot,

9.- La bàscula,

10.- El bol.

El primer de tot serà remullar el interior del bol de vidre i posar-lo al microones 3 minuts al màxim. Mentre, podem anar fent la parada amb tots els altres estris i materials.

Compte que el vidre pot cremar. La temperatura ideal és quan no ens cremem.

Posem el bol sobre la bàscula apagada i la connectem. Ens marcarà 0gr.

Posem més o menys mig litre de llet perquè refredi el bol i a la vegada es comenci a escalfar ella.

Agafem el iogurt mare que hem triat i amb la cullereta el tirem a la llet.

Amb una mica de llet escurem el envàs del iogurt mare.

Anem afegint llet fins que la bàscula ens indiqui el pes que volem (en aquest cas 1.120 gr).

Treure’m el bol de la bàscula i la desarem.

Amb la batedora manual ho remenarem bé cosa de 30 segons. Ho taparem i ho deixarem reposar cosa de 10 minuts. Després ho tronem a remenar i ja està.

Amb el cullerot omplirem els envasos i després els posarem a la iogurtera o a la biogurtera.

APRENEM A FER PRIMER IOGURTS. DESPRÉS JA FAREM ELS BIOGURTS. 1.- ESTRIS i HIGIENE

1.- ESTRIS

Fabricar biogurts és molt fàcil, ràpid i força net. Penso que aquestes són 3 qualitats que faciliten el que ens agradi preparar aliments elaborats.

Ja parlarem al seu moment de les qualitats dels diferents tipus de iogurts i biogurts que podem preparar.

Comencem però amb els estris que precisem per fer biogurts:

1.- Envasos amb tapa.

2.- Un recipient.

3.- Una bàscula que pesi fins 5 Kg.

4.- Una batadora de mà, de plàstic a preferir.

5.- Un cullerot de plàstic a preferir.

5.- Una cullereta de postres de plàstic a preferir.

6.- I la Biogurtera.

Envasos amb tapa

Els iogurts es fan tapats, no han de produir gasos.

La capacitat de l’envàs dependrà de la gana que tinguem. Els habituals als comerços són entre 130 i 135 grams. Els que faig servir jo són de 140gr o de 170gr però conec persones que se’ls fan de litre, litre i mig.

Ah! Cal recordar que la densitat de la llet és de 1.032gr/l de promig. És a dir que un litre de llet pesa 1 Kg i 32 grams.

El tipus de material de l’envàs tant pot ser de vidre, com de plàstic. Jo els uso de vidre per dos raons: una perquè és més nostàlgic i l’altra perquè em surten molt més bé de preu que els de plàstic. La desavantatge és que el vidre es trenca i que les tapes de metall s’acaben oxidant.

La desavantatge de l’envàs de plàstic és els residu que generen i  que poques vegades es poden fer servir. Preu per preu és millor comprar envasos de vidre. Cert és que un envàs de vidre amb tapa de metall et surt per uns 0,60€ (depèn de la quantitat que en compris) i que un envàs de plàstic de 150cc amb tapa et surt per uns 0,15€ (depenent també de la quantitat que en compris) però cal suposar que amb un mínim de cura un envàs de vidre pot durar-te indefinidament. Les tapes no duren tant però si les eixugues bé et poden durar per unes 100 vegades.

Un recipient

El millor és qualsevol recipient de vidre o plàstic que tingui un litre més de la capacitat que precisarem per fer la barreja.

Per calcular quin volum precisem pel recipient, aplicarem la següent fórmula:

Cc de l’envàs * nº d’envasos

És a dir, si volem fer 21 iogurts i cada envàs té una capacitat de 135 cc, precisarem un vol que contingui 21*135=2,835cc. Per tant en agafarem un de 3,5 litres o més.

Un detall: per saber quants cc van a un envàs és millor pesar el envàs vuit a la bàscula i pesar-lo amb aigua fins el coll. Això ens donarà la capacitat de cada envàs.

La bàscula

Una bàscula de 5 Kg ens serà suficient. És important que es pugui ressetejar amb un objecte a sobre (per eliminar la tara).

2.- LA HIGIENE

El cultiu de bacteris o fongs per fer biogurts és delicat però fàcil si es té en compte el criteri de la higiene.

Cal entendre que hi ha altres bacteris que poden competir amb els que volem cultivar, així com bacteriòfags (uns virus que es dediquen a matar bacteris).

La millor manera de esterilitzar els estris va en funció dels materials que fem servir.

Jo combino el microones i el lleixiu.

Primer ho rento tot molt bé amb detergent rentavaixelles i preferiblement a mà. Si s’usa el rentavaixelles ha de fer-se la rentada en menys de 6 hores ja que sinó el risc de proliferació bacteriana és alt.

Un cop net amb detergent, cal esterilitzar.

El microones el faig servir per vols de vidre grans i en poca quantitat. Cal mullar-los abans de posar-los al microones i en 3 minuts i a màxima potència, allà no hi queda res.

La resta ho esterilitzo amb lleixiu.

Tots sabem que una gota de lleixiu per litre d’aigua al cap de mitja hora, no hi queda bitxo vivent.

Per esterilitzar els envasos uso un cubell de plàstic, li poso un tap de lleixiu i l’omplo d’aigua. Llavors hi submergeixo els envasos i les tapes. Ho deixo així 30 minuts i després els esbaldeixo ben esbaldits, els deixo assecar cap per avall a un escorreplats i els deso tapats. 
També els pots esterilitzar al microones els envasos (sense la tapa).

Si tens aquesta cura no se’t farà malbé cap biogurt.

Bé, ara ja podem començar a preparar un iogurt dels que trobem als comerços.

LA IOGURTERA. FES-TE-LA TU MATEIX/A-6

5.- CONNEXIONS ELÈCTRIQUES

Aquí dependrà dels aparells que hagueu comprat. Jo exposo els que jo faig servir. Necessitarem:

1.   Cable elèctric de dos fils d’uns 3 ampers.

2.   2 endolls femella de dos cables i estrets.

3.   2 endolls mascles de dos cables i estrets.

4.   Una caixa d’empalmes de superfície prou gran per poder-hi posar el termòstat i els empalmes interiors.

5.   Un endoll amb temporitzador.

6.   Una regleta de dos fils.

7.   Un cutter

8.   Un pela cables o un encenedor

9.   Cinta aïllant de dos colors

10.       Tornavís pels endolls.

L’esquema que seguirem és el següent:

1.   On tinguem instal·lada la bomba farem un solc per poder encaixar el cable i treure’l a l’exterior.

2.   Farem un forat a la part superior de la caixa per poder-hi passar la sonda tèrmica.

3.   Farem un altre forat al costat per poder passar els dos extrems de la resistència de silicona.

4.   Tallarem un tros de regleta per posar-hi el cable de la resistència de silicona. Hi farem passar els dos extrems de la resistència i els treure’m pel forat que hem practicat.

5.   Un dels endolls mascles el connectarem amb els dos extrems del cable de la resistència de silicona. Hi posarem una volta de cinta adhesiva d’un color.

Ara ja tenim les connexions de la caixa fora i apunt.

6.   Agafarem la caixa d’empalmes i marcarem

    un rectangle per que hi entri just el termòstat. Ho tallarem amb el cutter.

7.   A l’altre extrem de la caixa d’empalmes, practicarem un tall amb un cutter a les sortides preparades per això (veure foto).

8.   Farem les connexions internes i externes (endolls famella).

9.- Tancarem la caixa i ja està la biogurtera a punt de funcionar.


QUÈ US HAURÀ COSTAT LA BIOGURTERA SI US LA FAIG JO?

Doncs una biogurtera per 21 biogurts de 140gr, amb 30 envasos i tapes i 9 sobres per fer 9x21 biogurts, us sortirà per 200€ més despeses d'enviament. 

Una biogurtera per 60 bigurts de 140gr us sortirà per 295€ més despeses d'enviament. El nombre d'envaos i tapes que subministro és de 80. NO és obligatori comprar els envasos, ni les tapes.

Si us les feu vosaltres mateix@s us sortirà un 20% més econòmic (160 i 235€).